(dècada del 1200) | |
Nom original | (la) Innocentius PP. IV |
---|---|
Biografia | |
Naixement | Abans de 1190 Gènova (Itàlia) |
Mort | 7 desembre 1254 Nàpols (Itàlia) |
Sepultura | Catedral de Nàpols |
180è Papa | |
25 juny 1243 – 7 desembre 1254 ← Celestí IV – Alexandre IV → | |
Cardenal prevere basílica de San Lorenzo in Lucina, San Lorenzo in Lucina | |
18 setembre 1227 – 25 juny 1243 | |
Bisbe d'Albenga-Imperia | |
1225 – 1226 Diòcesi: bisbat d'Albenga-Imperia | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Parma Universitat de Bolonya |
Activitat | |
Lloc de treball | Roma Estats Pontificis |
Ocupació | bisbe catòlic (1243 (Gregorià)–), sacerdot catòlic |
Ocupador | Universitat de Bolonya |
Família | |
Pare | Ugo Fiesco, Count of Lavagna |
El papa Innocenci IV (llatí: Innocentius IV ;vers 1195 - 7 de desembre de 1254), nascut Sinibaldo Fieschi , va ser papa de l'Església Catòlica i governant dels Estats Pontificis des del 25 de juny de 1243 fins a la seva mort el 1254.[1]
Fieschi va néixer a Gènova i va estudiar a les universitats de Parma i Bolonya. Va ser considerat en el seu dia i per la posteritat com un bon canonista. A força d'aquesta reputació, va ser cridat a la cúria romana pel papa Honori III. El papa Gregori IX el va nomenar cardenal i el va nomenar governador d'Ancona el 1235. Fieschi va ser elegit papa el 1243 i va prendre el nom d'Innocenci IV. Va heretar una disputa en curs sobre les terres confiscades pel Sacre Emperador Romanogermànic, i l'any següent va viatjar a França per fugir dels complots imperials contra ell a Roma. Va tornar a Roma el 1250 després de la mort de l'emperador Frederic II.
El 15 de maig de 1252 promulgà la butlla Ad extirpanda que autoritzava la tortura contra els heretges, equiparant-los als delinqüents corrents.[2]